L’aventura Canadenca vol 1

Aquest mes d’agost passat, vaig tenir la gran oportunitat de treballar en una gravació fora del país. El destí era el Canadà,  la ciutat de Montreal. Em posaria a treballar sota les ordres del mític Howard Bilerman en el seu estudi, també molt conegut i popular, l’Hotel 2 Tango. La raó era que amb la Joana Serrat aterrissavem a la ciutat per donar vida el que seria el seu nou disc,  Cross the Verge.  No podia estar més il.lusionat per aquesta gran oportunitat  de tornar a treballar amb mr Bilerman de nou,  dos anys després  que  produís el preciós Dear Great Canyon de la Joana, enregistrat als estudis Paco Loco a Andalusia.

EL KIT BASE:

Sabia perfectement que a l’estudi hi trobaria un bon arsenal de bateries, plats i caixes. Concretament algunes joies vintage que em moria per tastar i utilitzar per la gravació, què més podia demanar!!!El primer dia d’estudi de bon matí vaig començar el muntatge d’una bateria Ludwig Classic de l’any 1967 red sparkle de mides 22×14, 16×16 i 13×8, una preciositat!. Seria la bateria base per començar la gravació, el so característic de les Ludwig dels 60’s seria ideal per la sonoritat del disc. Aquestes bateries estaven fabricades amb uns cascs composats per 3 capes de fusta amb el següent ordre: mahogany/poplar/mahogany (caoba i àlber). També portaven  aros de reforç d’auró, per donar resistència al casc i mantenir la forma d’aquest.  Aquestes fustes de diferent duresa dónen un so càlid i gruixut, el què els americans en diuen “big fat sound” el so clàssic de Ludwig d’aquest període. A partir de 1976 Ludwig va canviar la construcció i la composició dels seus cascs, creant un so més poderós i amb més projecció, per cobrir les noves necessitats de la indústria musical de l’època. Ara la construcció dels casc estava composada per sis capes de maple/ poplar ( auró i àlber).

CAIXES I CAIXES:

Arribats a aquest punt, haviem de fer  la selecció de la caixa pel primer tema. Per on començava tenint una gran varietat d’opcions?  Amb en Howard vam canviar algunes bordoneres antigues per models nous puresound, que necessitaven ser substituides.

La col.lecció de caixes de l’hotel 2 Tango era magnífica. Models de fusta i de metall donaven un gran ventall de possibilitats sonores. En Howard em va recomenar una Worldmax model Black Hawg de 6,5×14, inspirades en les clàssices Black Beauty de Ludwig. Vaig quedar molt sorprès de la qualitat d’aquest model, coneixia la marca però no n’havia tocada  mai cap. Si esteu interessats en comprar-vos una caixa metàlica mireu-vos aquesta marca com una opció molt seriosa a tenir en compte. Els fundadors de Worldmax havien treballat a prèviament a Pearl Drums. Es van instal.lar a Taiwan on produeixen els seus productes, que mica en mica han anat pujant de preu, o sigui que serà qüestió d’afanyar-nos!!!

A la fotografia anterior alguns dels models que vaig provar com:  Slingerland Radio King 14×7 1950’s , Slingerland Radio King 14×5 1960’s, Leedy & Ludwig 14×6 1950’s,  Ludwig Pioneer 14×5 1900’s, Gretsch Cob 14×5 1970’s. I a la part superior: Ludwig Acrolite 14×5 1970’s, Ludwig Supersensitive 14×5, Ludwig 14×6 Supraphonic 1960’s, Slingerland 15×8 marching snare i finalment, Leedy 14×5 1960’s.

Molt aviat el vol 2!

Finalitzant el 2015

A principis del proper 2016, veuran la llum dos treballs provinents d’un parell de projectes on hi estic molt involucrat: Cross the Verge (Joana Serrat) i Night Thoughts (Carla).
El mes de Juliol amb Carla vam entrar a gravar el què serà el primer disc del grup a Aclam Records, un estudi de primer nivell amb molt bons professionals ubicat a Barcelona. Ja haviem tingut un primer contacte amb aquest estudi quan al mes de febrer vam enregistrar l’EP  Lucky One ( sones 2015), publicat el mes d’abril de 2015.

CARLA,BUSCANT I PRODUÏNT SONS:

Vaig utilitzar la bateria de l’estudi Aclam , una ludwig dels 70’s amb les següents mides: bombo 22×14 i floor tom de 16×16 per tot el disc. En el bombo hi vam incorporar un Yamaha Sub-Kick per recollir les freqüències més greus i tenir un marge molt ampli per poder treballar-hi en funció de cada tema.Les  mides clàssiques 22×14 dónen l’equilibri perfecte entre el què és atac, punch i cos. Aquesta idea és una preferència personal, que  durant els 3 o 4 últims anys ha esdevingut la meva primera opció, sobretot pel què fa a la profunditat. Així doncs utilitzo depenent de la situació 18×14, 20×14 i 22×14, deixant de banda profunditats com 18″ i 20″. Si voleu provar bombos amb aquestes profunditats, acabeu de fer el vostre judici sobre el so final que sentireu fent una gravació, encara que sigui en un home studio, ja que veureu com el resultat final és sorprenent. Sentireu un bombo amb més cos i punch del què imaginàveu en un primer moment, i especialment si el bombo és un model vintage dels 70’s o posterior.

Un dels elements que tenia molt clar que  volia  tractar de manera especial, era  les sonoritats de les caixes. Els temes electro-pop em demanaven textures modernes i vintage simultàniament. Per aconseguir-ho vaig recórrer a diferents models de caixes, on principalment van destacar la Nodar&Rode 14×8 i l’Slingerland 12×7 marching snare dels 70’s restaurada, amb aquarian modern i vintage series drum heads, i la Ludwig Acrolite 14×5, amb un remo fiberskyn diplomat vell. També vaig utilitzar diferents moongels, per ajudar a buscar un so sec però greu al mateix temps i amb cos. La caixa Slingerland tenia una afinació molt greu en la membrana  del batidor sonant gairebé desafinada(malament!), al voltant de les notes entre G# i A#. Els moongels utilitzats( entre 4 i 5) fent una circumfarència al voltant de la membrana, feien desaperèixer qualsevol harmònic produït per aquesta afinació poc precisa, i desigual. Així doncs és curiós pensar que podem afinar desafinant un instrument de percussió!!
A la imatge següent podeu veure l’Slingerland 12×7 i la Noble&Cooley Alloy Classic 14×4’75, amb un Russ Miller cascara wedge incorporat.

gravant els temes “Lucky One”  i “Keeping ” amb la Nodar&Rode 14×8 amb els aros de fusta. Els aros de fusta  són dos models diferents, un gibraltar batidor, i un stdrums com a resonant. El primer és una mica més dens i pesat que el segon, ideal per ser utilitzat com a batidor.

El kit complert amb la Ludwig Acrolite 14×5 dels 70’s i l’Slingerland 12×7.

Si voleu sentir-ne alguns dels resultats, de moment  podeu escoltar els temes de l’EP Lucky One, “Keeping”i el mateix “Lucky One” on podeu escoltar la caixa Nodar&Rode i el single del què serà el primer disc “Hold Dub”, també gravat amb aquesta caixa.

Fins aviat!