Finalitzant el 2015

A principis del proper 2016, veuran la llum dos treballs provinents d’un parell de projectes on hi estic molt involucrat: Cross the Verge (Joana Serrat) i Night Thoughts (Carla).
El mes de Juliol amb Carla vam entrar a gravar el què serà el primer disc del grup a Aclam Records, un estudi de primer nivell amb molt bons professionals ubicat a Barcelona. Ja haviem tingut un primer contacte amb aquest estudi quan al mes de febrer vam enregistrar l’EP  Lucky One ( sones 2015), publicat el mes d’abril de 2015.

CARLA,BUSCANT I PRODUÏNT SONS:

Vaig utilitzar la bateria de l’estudi Aclam , una ludwig dels 70’s amb les següents mides: bombo 22×14 i floor tom de 16×16 per tot el disc. En el bombo hi vam incorporar un Yamaha Sub-Kick per recollir les freqüències més greus i tenir un marge molt ampli per poder treballar-hi en funció de cada tema.Les  mides clàssiques 22×14 dónen l’equilibri perfecte entre el què és atac, punch i cos. Aquesta idea és una preferència personal, que  durant els 3 o 4 últims anys ha esdevingut la meva primera opció, sobretot pel què fa a la profunditat. Així doncs utilitzo depenent de la situació 18×14, 20×14 i 22×14, deixant de banda profunditats com 18″ i 20″. Si voleu provar bombos amb aquestes profunditats, acabeu de fer el vostre judici sobre el so final que sentireu fent una gravació, encara que sigui en un home studio, ja que veureu com el resultat final és sorprenent. Sentireu un bombo amb més cos i punch del què imaginàveu en un primer moment, i especialment si el bombo és un model vintage dels 70’s o posterior.

Un dels elements que tenia molt clar que  volia  tractar de manera especial, era  les sonoritats de les caixes. Els temes electro-pop em demanaven textures modernes i vintage simultàniament. Per aconseguir-ho vaig recórrer a diferents models de caixes, on principalment van destacar la Nodar&Rode 14×8 i l’Slingerland 12×7 marching snare dels 70’s restaurada, amb aquarian modern i vintage series drum heads, i la Ludwig Acrolite 14×5, amb un remo fiberskyn diplomat vell. També vaig utilitzar diferents moongels, per ajudar a buscar un so sec però greu al mateix temps i amb cos. La caixa Slingerland tenia una afinació molt greu en la membrana  del batidor sonant gairebé desafinada(malament!), al voltant de les notes entre G# i A#. Els moongels utilitzats( entre 4 i 5) fent una circumfarència al voltant de la membrana, feien desaperèixer qualsevol harmònic produït per aquesta afinació poc precisa, i desigual. Així doncs és curiós pensar que podem afinar desafinant un instrument de percussió!!
A la imatge següent podeu veure l’Slingerland 12×7 i la Noble&Cooley Alloy Classic 14×4’75, amb un Russ Miller cascara wedge incorporat.

gravant els temes “Lucky One”  i “Keeping ” amb la Nodar&Rode 14×8 amb els aros de fusta. Els aros de fusta  són dos models diferents, un gibraltar batidor, i un stdrums com a resonant. El primer és una mica més dens i pesat que el segon, ideal per ser utilitzat com a batidor.

El kit complert amb la Ludwig Acrolite 14×5 dels 70’s i l’Slingerland 12×7.

Si voleu sentir-ne alguns dels resultats, de moment  podeu escoltar els temes de l’EP Lucky One, “Keeping”i el mateix “Lucky One” on podeu escoltar la caixa Nodar&Rode i el single del què serà el primer disc “Hold Dub”, també gravat amb aquesta caixa.

Fins aviat!